dissabte, 23 de desembre de 2006

Em prenen el lloc? Sí, home!

(SIMULACIÓ D'UN CAS DE TRASTORN ANTISOCIAL DE LA PERSONALITAT)

Estic molt cabrejada amb el tema d'en Carles, el nòvio de la Laia. Ara resulta que sí, que són parella "oficial" i que la cosa va en sèrio. He hagut de prendre un descans i no veure més clients, perquè cap d'ells vol quedar a casa seva (els porcs estan tots casats) i no em volen pagar una habitació d'hotel. Malparits.

L'estratègia de seduir en Carles per després descobri-lo davant la Laia no va funcionar. Després que ens donéssim els mòbils, vaig trucar-lo un dia, ara que són vacances, dient-li que estava molt trista i necessitava parlar amb un noi. Doncs el tio em va engegar. Deia que no era adequat que quedéssim sols sense la Laia. 

Em fa ràbia perquè ara està cada dia al pis de la Laia, i fins i tot ella m'ha arribat a dir que un dia no vingui, que vol estar amb ell a soles. Però jo hi vaig igualment, perquè sé perfectament que si em presento allà no em farà fora. I em quedo fins tard, fins que se'n van a dormir, pràcticament, perquè clar, ara dormen junts cada nit, i jo em moro de ràbia. M'entren ganes de pegar-lo. Estic segura que podria amb ell. Però he de ser llesta, hi ha d'haver alguna manera de fer-lo fora. 

Està clar que a ell li molesta que jo estigui allà cada dia amb ells. I em fa gràcia. Com són la gent... què poc que aguanten la tensió. D'aquí poc hi haurà un conflicte entre ell i jo, segur, encara que de moment li faig el paper. Sé que algun día es descontrolarà i li demanara a la Laia, com un histèric, que em demani que no vingui. I ella haurà d'escollir. Òbviament, triarà estar amb mi, que he estat amb ella des que era petita, i ell és un desgraciat totalment reemplaçable. Però segur que ella s'ho pensarà dos cops abans de tornar a estar així amb algú.

M'he adonat que en Carles és molt gelós. Potser si mentre estic amb ells vaig deixant alguns comentaris, accelero el procés. És moment de comentar davant d'ell amb tots els tios que ha estat ella. 

A més, sé que ell l'ha estat insistint en anar a un dinar familiar per Nadal i Cap d'Any. Aconseguiré que vingui amb mi, com cada any, i això segur que fa que ell s'adoni que realment em prefereix a mi.

dimecres, 20 de desembre de 2006

Quan tot anava tan bé...

(SIMULACIÓ D'UN CAS DE TRASTORN ANTISOCIAL DE LA PERSONALITAT)

Fa unes dues setmanes que he estat cobrant per tenir relacions sexuals amb desconeguts. He estat tan entringuda, que realment no he necessitat escriure aquí, ja que sembla que la meva vida ja no és tan avorrida. La veritat és que és de les millors coses que m'ha passat mai. Tenia el control de la meva vida, tenia molts més diners dels que he tingut en tota la meva vida, i a més, era una cosa emocionant. 

Jo anava al pis de la Laia, l'endreçava una mica, i quan rebia les trucades, esperava al pis despullada. I cobrava 100 euros per hora. És poca cosa, però al segon dia ja em podia comprar un modelet de roba interior maco per estar millor en rebre els clients. M'he gastat ja gairebé tots els diners, però m'és igual, ja en trauré més. M'he fet un piercing al nas i un altre al llavi. M'he fet un tatuatge d'una papallona enorme a l'esquena. Tint tot el cos adolorit però no m'he n'he pogut estar. Vaig passar per davant d'un centre de tatuatges i em vaig gastar tot el que portava a sobre. Ara que no hauré de veure a clients en uns dies, em faré  el piercing al clítoris.

N'hi ha que són fastigosos, però hi ha d'altres que són més suportables. Són ells qui em paguen, però em sento com si ells fossin els meus esclaus. Són homes patètics que busquen una mica de contacte amb una persona real. Al principi no m'agradava gens que m'abracessin o que s'encrapitxessin de mi, però en el fons és el millor. Així tinc clientela fidel, i em sento molt satisfeta en veure que controlo a aquestes persones, que en puc fer el que jo vulgui. El nom que faig servir com a prostituta és Candy. Genial, eh? Hahaha, s'ha de tenir imaginació. M'ho he passat vertaderament aquestes setmanes, els clients també són com gossos, i rucs. Mentre eren al lavabo posant-se "guapos" o netejant-se, els robava alguns diners de la cartera. I no s'enteraven! I després a sobre em pagaven el que els demanava.

A alguns els agradava pensar que era orfa i necessitava protecció i ells em feien de papa. A altres els agradava que fos una dona cruel. Aquesta gent s'alimenta de mentides, i jo en tinc moltes per oferir. Però a tots els agrada el mateix, ejacular dins meu. O sobre meu. Estan tots malalts, però és una de les coses que més em diverteix de tot això. 

Però ara tot se n'ha anat a la merda... L'altre dia, mentre estava amb un client, va entrar al pis un noi que no havia vist mai. Es va posar fet una fúria i a cridar, quan ens va veure. Jo no entenia res! Vaig tapar-me amb una tovallola i vaig preguntar a crits també qui cony era aquell tio i per què tenia claus del pis. Em va contestar que era el xicot de la Laia, i que havien quedat en que ell l'esperaria al pis per sopar junts.

Em vaig avalançar sobre ell per treure-li les claus, i ell es va posar a cridar i a amenaçar-me amb que li diria tot a la Laia. No, joder, si li explicava a la Laia em quedaria sense pis, sense negoci i sense la Laia, que vulguis que no, em serveix molt. No podia fer-li mal a aquell desgraciat, perquè el client encara era al pis i ho veuria tot.

Quin merder, no sabia com sortiria d'allà. De cop em vaig calmar i li vaig dir amb un somriure d'orella a orella que m'havia espantat, però que la Laia ja ho sabia que algunes tardes anava a casa seva, però no sap que m'hi porto el meu xicot algunes vegades. El tio s'ho va creure. Li vaig demanar que no li expliqués res, si us plau, i que si ells eren parella, jo deixaria d'utilitzar el pis. Amb només això ja em vaig guanyar la confiança d'aquell desgraciat. 

El client em va pagar i va marxar i em vaig quedar la resta de la tarda amb aquell noi. Me l'havia de guanyar. Poc abans que fos l'hora que la Laia tornés, vaig fingir que tenia pressa i vaig marxar de seguida.

Un cop a baix, vaig trucar la Laia, li vaig dir que necessitava parlar amb ella urgentment, que quedessim una estona. La burra va acceptar sense posar cap pega. Pocs minuts després ja era al bar on sempre quedem quan no estem a casa seva.

Jo parlava de coses sense sentit, esperant que ella em digués que tenia parella i m'expliqués la història, però la tia no va dir res, i callava com una puta. Com que ella no ho deia, ho vaig fer venir bé jo:
—Que estàs amb algú?
—Com ho saps?
—No sé, se't nota.
I ara sí que m'ho va explicar tot. Més tonta i no neix. Sempre l'he pogut portar per on jo volia.

Així que ara el meu objectiu és separar aquesta "parella", i poder seguir tenint casa la Laia com el meu refugi. Qui s'ha cregut per portar algú allà, jo sóc amiga seva de tota la vida i així m'ho paga, enganyant-me i amagant-me les coses? Pobre Laia, no sap el que li espera.

dijous, 7 de desembre de 2006

Farta

(SIMULACIÓ D'UN CAS DE TRASTORN ANTISOCIAL DE LA PERSONALITAT)

Porto uns dies sense escriure res perquè estic farta de tot. No m'agrada res, tot és tan monòton i avorrit... Fins i tot m'he cansat del Call of Duty. Normalment no me'n canso tan ràpid, però no sé què em passa, que ja no m'estimula res com abans... Si tingués tan sols una mica de diners per poder fer alguna cosa diferent. Però, què faria? Ara mateix no veig res que pugui fer que em diverteixi... Potser les drogues? Però amb quins diners les compro? On?

La veritat és que moltes vegades m'he plantejat prostituir-me. Total, sóc jove, atractiva, i necessito diners. Si algú m'intenta fer mal, tinc claríssim que el mataria. Si és per defensa pròpia si que pots assassinar, es veu. Potser m'aniria bé i tot... I on he d'anar? No en tinc ni idea, no conec aquest món. Qui em podria ajudar? Segur que si li comentés a la Laia, em tornaria amb la cançoneta de sempre: que si estic boja, que si no sóc conscient dels riscos als que m'exposo... Quins riscos? A mi m'és igual amb qui folli, i segur que guanyaria molts diners. Pobre del que intentés passar-se amb mi. 


Quant més hi penso, més m'atrau la idea. Potser començant per enviar un anuncia a qualsevol diari local en faré prou. Serà que no hi ha pervertits que pagarien per estar amb mi... La Laia treballa moltes hores, i tinc les claus del seu pis, podria fer venir els clients allà mentre ella no hi sigui. No ho sabrà mai.

M'hauré de fer algunes fotos. Em sembla que el meu pare tenia una càmara per alguna banda. Potser no és del tot inútil.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...