dilluns, 8 de gener de 2007

Per fi! Nòvio pesat esborrat del mapa

(SIMULACIÓ D'UN CAS DE TRASTORN ANTISOCIAL DE LA PERSONALITAT)
I la bomba ha explotat! BOOM! Hahahaha! 
He perdut el compte dels desgraciats que s'enganxen a la Laia i que jo li he tret de sobre. És que no se n'adona que aquesta gent fa fàstig? Des dels 14 anys que porto fent la feina bruta. Però ja m'està bé, és divertit i tot.

M'explico... D'alguna manera en Carles va descobrir que la persona que hi havia darrere els comentaris anònims al seu blog era jo. No sé com s'ho ha fet, alguna cosa de les IPs dels ordinadors (coses que jo no entenc del tot...). Total, que li va explicar a la Laia, i ella em va dir si jo en sabia alguna cosa, com qui pregunta l'hora.

Òbviament li vaig dir que no en sabia res, que jo no havia estat, que ella ja sap que jo no entenc d'ordinadors ni d'internet més que per buscar alguna cosa per Google. Li vaig explicar que jo pensava que ell no suportava que ella i jo estiguéssim tan unides, i que intentava trencar l'amistat de tota la nostra vida. 

I la imbècila em va creure. Bé, com sempre, està perdent la gràcia i tot. El punt àlgid de la meva satisfacció va ser quan em va dir: "ja saps que jo sempre t'he posat per davant de qualsevol tio". 

Em va explicar que havien decidit entre els dos deixar-ho, perquè ella no volia perdre'm a mi, i ell perquè estava fart de la situació (el que jo deia, no aguanten res). 

Ara podré tornar a fer servir el pis de la Laia per portar-m'hi els clients, tot i que pot ser que me'n cansi, amb el temps. Em canso ràpid de les coses. Però trauré molts diners mentrestant. De fet, estic fins i tot pensant en deixar la carrera, o deixar-la fins més tard.

Estic farta d'haver s'assistir a classe, que et facin firmar cada vegada que hi vas o, si no, no aproves. I no em puc permetre el luxe de suspendre perquè és caríssim. És avorridíssim anar a classe, la gent no calla i em fan fàstig, com sempre, però allà més. Em passo les hores mortes mirant algú fixament i imaginant com seria assassinar-lo. Això al menys em fa entretenir-me fins que s'acaba la classe. 

Ara que han acabat les vacances i he tornat a classe, ha passat una cosa. Bé, no és que hagi passat res, però m'he fixat en un noi de classe. Normalment no vaig mai a classe ni faig els treballs en grup ni suporto passar més de cinc minuts allà tancada amb tota aquella gent, però a casa em sento fastiguejada igual i m'avorreixo mortalment.

Som tants a classe que no m'hi havia fixat mai, en aquest noi. No és res de l'altre món, però m'atrau. Potser és que porto massa dies sense sexe. Encara que no li cobri, m'agradaria fer-me'l, no sé. Estava pensant deixar la carrera, però aniré a classe per intentar seduir aquest noi. Això sí, no penso fer un examen més en la meva vida.

La merda és que té nòvia, m'he enterat, i ella també ve a classe. És odiosa, com totes les noies de classe, però crec que molt ingenua. Potser me'n faré amiga per acostar-me a ell, i després ja trobaré la manera de treure-la del mapa. Sempre me'n surto. Així estaré entretinguda un temps.

dimarts, 2 de gener de 2007

La venjança és un plat que es serveix fred

(SIMULACIÓ D'UN CAS DE TRASTORN ANTISOCIAL DE LA PERSONALITAT)


Aviat s'acabaran les maleïdes vacances de Nadal. M'agrada fer vacances perquè no he d'anar a la universitat, però m'avorreixo mortalment. I els carrers estan plens de gent, i tothom fa veure que és tan feliç... que t'entren ganes de plantar una bomba en un centre comercial el dia abans de reis, i a riure veient els trossets volant. Seria molt graciós. Tant de bo ho faci algú, i jo amb mirar-m'ho ja en tindré prou.

Però bé, de moment he aconseguit el que em proposava: anar apartant en Carles de la Laia. Aquests dies ella ha estat amb mi perquè ha tingut festa a la feina. Per cap d'any vam anar a casa seva i no va convidar en Carles perquè jo li vaig demanar. Es devia posar histèric quan va saber que no podria passar les festes amb la seva nòvia. Normalment m'és igual que la Laia passi el cap d'any amb la seva família o alguns amics que té de la feina, perquè realment a mi totes aquestes convencions em són indiferents, però aquest any, fent-li creure que estava jo malament, he aconseguit tenir-la sempre al meu avast. 

A més, he descobert que en Carles té també un blog (tot i que el subnormal el té obert a tothom) on parla de cinema i literatura i no sé quines altres coses a les que es deu dedicar quan no està intentant treure'm la Laia. Des que l'he descobert m'he dedicat a deixar-li comentaris anònims dient-li que la seva nòvia només el vol per sexe i que li està fotent les banyes. També en algunes entrades li deixo un "estàs boig" o "ets patètic" de regal. Poques vegades he rigut tant, ni he gaudit tant. Això dels anònims és genial, no poden saber qui ha estat, i pots dir i fer el que vulguis amb els tontos que deixen les seves coses escrites públicament. La gran llàstima és no poder veure la cara que posa ell quan els veu.

No borra els comentaris, però sé segur que els veu perquè contesta a altres comentaris. Intenta ignorar-me, però tots dos sabem que és patètic.

He pensat que el pròxim dia que vingui a casa de la Laia mentre jo hi sigui, li parlaré d'en David, l'ex de la Laia. En David és tant o més patètic que en Carles, però al menys no va durar tant la broma. Va ser més llest i es va adonar a temps que s'estava fotent on no el demanaven. 
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...