dilluns, 5 d’octubre del 2009

La Caja - Dessensibilització barata

La Caja Roja és un reality show que es va emetre a Telecinco durant el 2008. Es venia com un remei inmediat a tot tipus de problemes psicològics: traumes, fòbies, depressió, gelosia... mitjançant una teràpia de shock.

El "pacient" havia de seure a una butaca dins l'interior d'un cub de 64 metres de color vermell i sotmetre's a una terapia personalitzada per a ell que li serviria per superar tots els seus problemes. El que fan realment és ensenyar-li imatges i reproduir sons durant 50 minuts, i esperar que l'espectador cregui que superar problemes psicològics greus sigui tan fàcil.

Després de mesos sense emetre's el programa, ara es tornen a buscar participants. Es creu la gent que per seure en una butaca dins una caixa vermella trobaran la solució a tots els problemes? Realment són casos verídics els que ens mostren al programa? En quina mesura ens podem creure el que ens intenten fer veure els mitjans de comunicació tan populars com la televisió? Són actors? Es pot simplificar la feina de milers de psicòlegs i milers de teràpies de dessensibilització en 50 minuts de sessió cinematogràfica? Què ens garanteix que funcionarà realment la teràpia en el dia a dia del pacient?

Personalment, trobo que aquest tipus de programes que venen miracles on no hi poden ser són una falta de respecte pels professionals i experts. De fet, encara que la teràpia fos viable i la solució permanent, és necessari mostrar-ho per televisió?

4 INTENTOS:

  1. Interessant el comentari crític sobre el programa -que, per cert, desconeixia que existís-!
    Ànims amb el blog!

    ResponElimina
  2. Me disculpo por comentar en español ya que no hablo el catalán.

    Personalmente creo que la regla básica de una terapia no se cumple. Esa regla (fruedianos o no) dice que para el paciente es necesario pagar una consulta para que realmente se apropie de ella.
    Por otro lado los realities en general juegan mucho sobre el par voyerismo-exhibicionismo. Es un par de opuestos que todos consciente o inconscientemente tenemos más o menos desarrollados (el psicólogo podríamos definirlo un voyerista, el comunicador como exhibicionista, por ejemplo). Ahí radica la cuestión.

    Creo que no se trata de falta de respeto, solo se trata de dinero.
    Show must go on...y en la tele funciona más que nunca. Y 5 minutos de fama atraen muchas larvas.

    beso


    (pensé que se me iba a hacer más difícil je. Entre el francés y el italiano lo entiendo bastante el catalán)

    ResponElimina
  3. Tenia una entrada en el borrador sobre la Caja.. quina casualitat, pero al final vaig desistir i l'he borrada.

    Jo no sé fins a quin punt tot això és real (i si són actors, un 10 per ells, la veritat) però el que mou tooooot és el morbo. Si no, no haguessin fet casos sobre el 11M ni el de l'home que parla sobre els seus familiars del accident de Spanair (reconec que ho vaig mirar per "morbo", sóc humana, suposo).

    En fi, per escriure la meva entrada vaig mirar la noia que tenia fòbia als coloms, i de fet segueixen tots els passos que ens va explicar l'Ernest. Ara, la metodologia en general ja no sé si és "correcte"!

    ResponElimina
  4. jaja, dons si.. jo tampoc sabia que tu habies pensat en aquest programa, ho vaig veure quan l'Ernest Luz m'ho va comentar ^^
    veig que penses mes o menys igual kjo.. ;)

    muà **

    ResponElimina

:)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...