Visita al dentista

(SIMULACIÓ D'UN CAS DE TRASTORN ANTISOCIAL DE LA PERSONALITAT)

Avui he hagut d'anar al dentista a que em traiessin els queixals del seny. No hi hauria anat si no fos perquè m'estan perforant les genives i em fa molt mal. 

Però un cop allà, encara era pitjor. Mai havia anat al dentista, i m'han fet esperar a una sala d'espera plena de revistes amb tonteries. Hi havia una dona amb el seu fill. El nen no parava de plorar i, a més, era lleig de collons. I un noi i una noia que també esperaven intentaven consolar el nen, fent-li cares i parlant-li com si fos un gos. L'escena era força patètica, i m'han entrat ganes, fins i tot, d'agafar un dels llibres infantils, de tapa dura, i clavar-li una bofetada al nen a la cara. Però me n'he estat perquè probablement el nen no hauria callat i els dentistes no m'haguessin tret els maleïts queixals. 

Quan he entrat a la consulta, m'ha rebut un home gran, que no l'entenia quan em parlava. Semblava que li faltés un bull. M'he assegut a la cadira i ha començat la tortura. M'ha punxat amb agulles a les genives inflamades, per si no em feien ja prou mal. Sentia com se m'adormia la llengua, i notava un gust nauseabund. Després ha agafat una mena de torn elèctric i m'ha començat a serrar alguna cosa, fent molt soroll. M'he posat a cridar: "QUÈ FAS?!" i he notat que el torn em feia un tall al llavi. No sentia dolor per l'anestesia, però ho he notat perfectament. He començat a cridar mentre sortia sang. Després m'he posat a riure, era molt graciós veure com em sortia la sang i com tothom es tornava boig. El dentista ha marxat i després ha tornat amb dues dones. Entre tots m'han agafat braços i cames i m'han posat una màscara on he olorat un gas que m'ha adormit.

Quan m'he despertat, estava molt adolorida, però tenia la boca tancada. He vist que estava acompanyada del dentista i m'he aixecat de cop i he tirat a terra els instrumets que he vist sobre una tauleta. Em sentia marejada, però això no m'ha impedit tirar-me sobre d'aquell home i començar a colpejar-lo, mentre li cridava que el mataria. M'he tornat boja. Qui s'han cregut que són? M'han tallat el llavi i a sobre m'han deixat inconscient per treure'm uns queixals que jo no volia que em traiessin. Amb la mirada buscava alguna cosa de les que hi havia per terra per ferir-lo, però abans que em donés temps a agafar-ho, han vingut dos homes i m'han agafat. He vist que una recepcionista trucava a la policia i he embogit encara més. He començat a moure'm, enrabiada, però la meva condició i la meva poca força física han fet que no pogués lliurar-me.

El que sí he pogut fer és tirar a una auxiliar a terra d'una empenta. Al menys he pogut fer alguna cosa contra algú més dèbil que jo. Moriré matant, que diuen.

M'he vist acorralada. Si la policia em tornava a detenir, pot ser que fos veritat que em castiguarien. He intentat calmar-me i pensar en què fer, sóc més llesta que tota aquesta gent. De cop he deixat de forcejar i m'he disculpat. He fingit que em sentia a punt de desmaiar-me i de cop, ha vingut la recepcionista, m'ha donat les meves coses i m'ha demanat que marxés.

I així és com he aconseguit que em traiessin els queixals del seny gratis.