Ahir, mentre feia amb el meu grup el treball sobre la relació entre el cos i la ment va sortir el tema de: "i com saps que, en realitat, ara mateix no estàs somiant?". Jo mateixa vaig ser qui va fer la pregunta, i tot i que ja havia pensat altres vegades en algunes possibles respostes, volia saber com ho veien les meves companyes.
Aquest tema m'ha portat després a la pregunta:
És real la realitat?
Descartes considerava que per arribar al veritable coneixement havíem de dubtar de tot allò que haguéssim concebut com a cert fins aleshores, i del primer que havíem de dubtar era de les percepcions dels nostres sentits.
En teoria, no sabem que estem somiant fins que despertem i ens adonem que tota la realitat que teníem dins el cap no era més que una il·lusió. Llavors, com podem saber que ara mateix no estem somiant? Com sabem que no estem postrats en un llit d'un hospital psiquiàtric i el que percebem són simples al·lucinacions o, en un llit en coma? Tots ens vam traumatitzar amb la llegenda urbana que assegurava que en Doraemon, el nostre gat còsmic preferit, i tot el que havia viscut amb en Nobita no era més que una il·lusió que s'havia creat mentalment el nen, qui en realitat era un pobre nen orfe i sense amics que havia estat en coma durant molt de temps. Podria això ser real?
Com saps que no vius en una matriu artificial i que en realitat són les màquines qui controlen el món tal i com el coneixem? Com saps que tu no ets Alícia i la teva vida no es el país de les meravelles? I així tots els exemples que volgueu.
Fins i tot, com saps que la teva realitat no ha estat prèviament creada per tu, com va ser la vida de Truman?
Fins a quin nivell ens han manipulat? Què ens podem creure i què no?
M'agradaria que em donéssiu la vostra opinió, tot i que ja sé que és hi ha molt a dir sobre aquests temes, i jo només he escrit una pinzellada molt per sobre.
Per acabar, deixo unes frases d'una de les cançons més conegudes de Nine Inch Nails, RIGHT WHERE IT BELONGS, que tracta sobre les il·lusions creades i sobre la manipulació del govern dels Estats Units.
What if everything around you isn't quite as it seems?What if all the world you think you know is an elaborate dream?What if all the world's inside of your head, just creations of your own, and you're really all alone?
Bones reflexions, fantàstiques inquietuds filosòfiques.Penso que som el resultat del nostre propi somni,crec que l´inconscient és el motor de la raó de ser.Vigília,somni;somni,vigília;néixer,morir;morir, néixer;tan se val,el que compte és l´ara i el miracle d´existir:un segon pot ser etern,un any una bufada.Considero que la única cosa que tens és a tú mateix,la resta és virtual,una il.lusió,una "realitat"portada a la pràctica,el guió d´una pel.lícula projectada pel cervell i prèviament disenyat en el món de l´inconscient,el director.Les persones som com els ordinadors,estem connectats a una xarxa virtual d´on decodifiquem la informació,connectats a una matriu en la que ,de moment,el nostre cervell decodifica en 3D.
ResponEliminaAllò que és a dalt és a baix,allò que és a dintre és a fora.
Us remeto a l'escola de Palo Alto i l'MRI de Watzlawick i altres autors.
ResponEliminaFan la diferenciació entre realitat de primer ordre i realitat de segon ordre. I, per cert, han publicat un llibre titulat: "¿Es real la realidad?, una autèntica meravella d'epistemologia constructivista radical.
Ah! Hi ha un llibre que es diu així? Quina casualitat. Vaig estar pensant durant una bona estona sobre posar la frase de "es real la realitat" perquè dubtava si s'entendria o era massa pretenciosa.
ResponEliminaGràcies per les recomanacions, ja miraré de fer-me amb el llibre o llegir alguna cosa de les teves referències.
Alba...quants cops no m'he plantejat aquesta mateixa hipòtesi jo mateixa...i la veritat sempre acabo allà mateix: "ho sabràs quan moris" em dic.
ResponEliminaMolt interessant el teu post, sí senyora!
alba!
ResponEliminagràcies pel comentari! era tan llarg que més que un comentari semblava un post!
M'agraden molt les teves reflexions sobre la realitat.
Qui no s'ha plantejat mai aquestes mateixes qüestions? Saps que la filosofia m'apasiona! serà la següent carrera!
anims amb el blog q vas genial.
núria*
Ostres Alba aquest tema dón molt de si per parlar i discutir durnat hores i hores, i és una cosa que justament he fet amb els meus amics de Valls, i saps què, mai hi han conclusions certes...tothom diu la seva...es que, és tan asbtracte...
ResponEliminaDons al veure aquest post m'ha pensar molt amb es convereses que tinc a vegades amb els meus amics, i m'agradaria aportar-te un dels comentaris que va fer un d'ells:
hi ha una teoria irrefutable que diu que tan sols som cervells tancats dins d'uns pots, que estem conectats, i que anem revent estímuls. Això provoca que ens pensem que tenim un cos, que fromem part d'un món, que ens passi el que ens passa...però al cap i a la fi, tot són il·lusions creades per aglu o alguna cosa.
Sincerament, a mi no m'agrada creure amb aquesta teoria. Seria molt trist, no?
Apa, sort amb el blog! jaja ;)
és una qúestió interessantíssima. Jo també la vaig proposar al meu blog, possiblement d'una manera menys entenedora ja que no sóc gaire bó escrivint... de fet escric el que penso tal i com raja...
ResponEliminaPerò jo dic, si tot fos il·lusió i irreal, com pot ser que si jo i la meva estimada xicota fem l'amor etc. i tenim un fill, els dos ho veiem igual? és més, si anem pel carrer i trobem algú sap que hem tingut un fill? Què passa que també creo el meu pensament de que anem ella i jo pel carrer etc etc...? Si fos així, qui és que crea el cervell tancat a un pot? voldria dir que estem subordinats i governats per un "ésser" superior no?
A tope amb el Blog Alba