dijous, 28 de gener del 2010

Erotomania o Síndrome de Clérambault


L'erotomania o síndrome de Clérambault és un transtorn mental poc comú que pateixen les persones que s'enamoren d'una persona i creuen il·lusòriament que aquesta els correspon secretament.

Jacques Ferrand va mentar aquest transtorn per primera vegada el 1623 en el seu tractat "Maladie d’Amour ou Melancolie Erotique", i posteriorment s'ha conegut també com "psicosis de la vella donzella”, “paranoia eròtica” i “ilusions eròticas auto-referents” fins que es va consolidar l'ús dels termes Erotomania i Síndrome de Clérambault

El psiquiatra francès Gatian de Clérambault va anomenar el síndrome el 1921, qui va publicar un informe teòric sobre el transtorn basant-se en 5 casos reals que ell mateix havia tractat, "Les Psychoses Passionelles".

Generalment, el malalt té o ha tingut molt poc contacte amb la persona estimada, però pensa que ha sigut aquesta qui ha iniciat la "relació" fictícia. A vegades, pot ser que l'objecte de l'obsessió no existeixi realment, tot i que normalment solen ser persones que apareixen als mitjans de comunicació, com actors o cantants famosos. L'erotòman rep "missatges secrets d'amor" de la seva persona estimada, com ara accions que es dirigeixen cap a ell, paraules clau que parlen sobre la seva relació sense que ningú més ho sàpiga, gestos, moviments i posicions corporals...

Els deliris erotomaníacs es troben normalment com símptomes primaris de transtorn delirant, o en el context de la esquizofrènia.

La única teràpia per l'erotòman és el tancament en una institució psiquiàtrica per prevenir les conductes d'acòs que duen a terme freqüentment. No hi ha "cura" per aquest transtorn, l'obsessió es manté constant, per molta medicació que rebi el pacient. La única esperança que els queda als professionals que tracten aquest transtorn és que amb el temps, el pacient arribi a oblidar-se de la persona que estima o que s'esforci en fer-ho. Tot i així, per l'erotòman, el fet de tancar-lo o obligar-lo a oblidar el seu estimat o estimada fa que senti que la societat s'oposa al seu amor, i té més motius per enfortir la seva "relació", i ningú pot convèncer-los del contrari.


Un cas famós
John Hinckley Jr. es va obsessionar tant amb l'actriu Jodie Foster després de veure la pel·lícula "Taxi Driver" que va arribar a mudar-se a Connecticut per estar a prop d'ella, la trucava sovint a casa i li deixava poemes que ell mateix escrivia per sota de la porta. Per cridar la seva atenció, fins i tot, va disparar 6 vegades al president Ronald Reagan l'any 1981.



À la folie... pas du tout


Aquesta és una pel·lícula que il·lustra bastant bé aquest transtorn tan peculiar ("He loves me... He loves me not" en anglès, "Sólo te tengo a ti" en castellà) protagonitzada per Audrey Tautou (Amélie) i dirigida per Laetitia Colombani.

La protagonista, Angélique, és una noia que estudia art i s'enamora perdudament d'un exitòs cardióleg casat, el Doctor Loïc Le Garrec.
La pel·lícula està estructurada d'aquesta manera:

1a part - l'espectador presencia l'idílic però prohibit romanç entre Angélique i el Doctor Le Garrec, però aviat s'adona que en Loïc no és tan bon home com sembla. No respòn les cartes d'Angélique, la deixa plantada quan planejen un viatge, va a veure a la seva dona quan li havia promès a la seva amant que passaria el dia amb ella... Els amics d'Angélique intenten convèncer-la que deixi en Loïc, ja que no se la mereix i la fa patir.

2a part - la pel·lícula fa un flaishback i es torna al moment d'inici. Aquesta vegada es veu el que passa REALMENT. Loïc és acosat per algú que li fa la vida impossible, tot i que no sap de qui es tracta. Rep cartes d'amor on se li demana que vagi a l'auroport per fer un viatge que no recorda haver planejat i, fins i tot, li envien la clau d'un pis on no ha estat mai. L'home, desesperat per la situació que viu, comença a obsessionar-se i a desconfiar de tothom. Ningú el creu, la seva dona el deixa, i rep amenaces dels amics d'Angélique.

3a part - Angélique comet veritables bogeries per l'amor d'en Loïc, mentre aquest acaba per descobrir-ho tot. Després ve el desenllaç, previsible i sorprenent alhora.

Recomano veure-la, perquè a mi em va semblar molt interessant i sorprenent, perquè ni tan sols coneixia l'existència d'aquest transtorn.




Per últim, una anècdota personal divertida: us he de confessar que jo mateixa pateixo un ínfim grau d'erotomania per aquest home:


Es diu Trent Reznor, té 44 anys i és el vocalista del grup nordamericà Nine Inch Nails. Vaig arribar a obsessionar-me bastant per ell ara farà un any (amb un límit) i, fins i tot (no diré com), em vaig poder posar en contacte amb ell. També vaig rastrejar tota la informació que vaig poder sobre ell, incloent imatges, vídeos, entrevistes...
És més, quan vaig anar-lo a veure en concert aquest estiu, JURARIA que algunes vegades se'm quedava mirant durant uns segons.

4 INTENTOS:

  1. Aquest transtorn no el coneixia és molt interessant i té un toc curiós i és que tots ens podem sentir identificats amb aquesta situació, ja que, qui d'entre nosaltres no ha sentit en algun moment algun dels símptomes descrits per el transtorn (evidentment sense arribar a extrems patològics). M'ha sorprès el teu post Alba i els tres exemples que poses, juntament amb la informació i la contextualització que fas del transtorn m'ha semblat d'allò més ben escollida i encertada.

    Una entrada genial Alba!

    ResponElimina
  2. Un post molt interessant. Jo entenia la erotomania des d'una òptica molt més, diguem-ne, carnal. No sabia de la catalogació més o menys patològica d'aquest transtorn. Ja sé una cosa més. Gràcies, doncs.

    ResponElimina

:)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...