dijous, 14 de març de 2013

Pasado oscuro

¡Y tan oscuro!



No es que tenga un pasado oscuro en sí (bueno, tenerlo lo tengo, pero no vengo a hablar de eso), es que cuando era adolescente, era una gótica/emo/comoseaqueselequierallamar. 


Iba siempre de negro y con una actitud muuuy negativa (en parte típica de la adolescencia) pero era siempre muy triste y una romántica empedernida, pero al estilo gótico.

Tenía un fotolog muy cutre en el que ponía imágenes similares a éstas (o éstas mismas):


Muy oscuro y triste todo. Iban acompañadas de textos congruentes con el ánimo de las fotos, o letras de canciones de grupos como Nightwish, Within Temptation, Theatre of Tragedy...

¡PERO OJO! Aún me encanta este tipo de música y este tipo de imágenes. Sólo que ahora lo disfruto de otra manera, y me gusta recordar viejos y bellos tiempos, porque no todo era malo, sólo que me encantaba darle a todo ese toque oscuro.

De hecho, hace podo descubrí que en iTunes hay radios gratis según el estilo que quieras, y desde entonces estoy enamorada de una radio que se llama Goth&Metal. La tengo puesta casi siempre (menos cuando estoy estudiando) y me encanta. Hay clasicazos que me encantan, y otras canciones que no había escuchado nunca. Es que estaba harta de escuchar siempre mis mismas canciones. 

2 INTENTOS:

  1. Jaja anava a comentar amb castellà pero ja que veig que ets catalana.. aprofitaré la oportunitat ;)!

    És mooooolt graciós veure els fotologs, aquells antics amics, amb els cuals ens pasavem hores, anys després de ser creats. Ara veure'ls provoca cert xoc.. Ens adonem del passat fosc, com dius tu, que teniem o com erem en realitat...
    El millor es que en el moment no ens n'adonavem que estavem sent victimistes, romántiques, cutres o cursis! Oi?!
    Com tu crec que hi ha moltes noies així que els hi cridava l'estil gòtic. No tinc res en contra, l'unic que s'ha de vigilar amb no caure amb un estat d'anim depressiu!

    Petons guapa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei!! Gràcies per passar-te i comentar ;)
      D'on ets, tu? Jo sóc de Girona ^_^
      Estic completament d'acord, no ens adonàvem de com era, però ja ho té això l'adolescència, i a cada qual li agafa per un o altre camí, però fa gràcia.

      Sempre he sigut una mica gotiqueta per dins, i crec que en el fons és una cosa que sempre estarà allà, aquesta atracció per la seva música o estètica, però sí que és veritat que no té perquè anar acompanyada d'un estat d'ànim depressiu. És més, des que estudio psicologia que sóc una mica més feliç :D

      Elimina

:)

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...